Es molt MÉS que les llargues i precioses platges que anuncien els fulletons turístics.
Una illa seca, força deserta, unes muntanyes esquerpes, però plena de energia i amb una màgia especial que et captivarà.
Els petis pobles mariners i els de l’interior, et seduiran.
Oasis i palmerars com el de Buenpaso, muntanyes que baixen fins al.mar, semblant les trompes d’elefants adormits, miradors astronòmics on a les nits es veu molt més a prop tot el sistema solar, amb mils d’estels brillant al firmament.
Les cabres, imatge típica, pastorejant buscant els petits brins d’herba verda, que els camps ressecs deixen créixer.
Tindaya, la muntanya sagrada, pels pobladors aborígens que foren conquerits els segle XV per un normand, Betancourt, al servei del regne de Castella, i que donà nom a l’ antiga capital de la Illa, Betancuria.
Unes grans dunes de sorra blanca i fina que ens porten a extenses platges on les persones son petites figures en l’horitzó.
La gastronomia, peixos, cabrit, amb excel·lents formatges i amb uns bons vins, també us atraparà.
La seva llum, i l’amabilitat de la gent son altres arguments per fer una escapada que no et deixarà indiferent.