Una necròplis medieval al Baix Empordà
En el sud-oest de França en la regió d’ Occitània, a 50 kms de Toulouse , i al costat de Castelsarrasin, trobem el petit poble de Moissac, que va créixer al voltant de l’antiga abadia, per la gran afluència de pelegrins.
Els primers documents que parlen d’ aquesta abadia, dedicada a sant Pere, son del segle IX i és a meitats del segle XI, quan els monjos provinents de l’ abadia de Cluny, amb Durand de Bredon al capdavant, la reformen, ampliant-la i construint el seu magnífic claustre acabat l’any 1100 en estil romànic.
Aquest claustre un dels més antics d’ Occident i té unes grans dimensions amb columnes de marbre i capitells de pedra calcària. Una característica d’aquest claustre, és que es van intercalant capitells amb una o dues columnes. Els capitells son 76, cada un amb diferents motius i avui encara tots ells son els originals.
Els arcs del claustre inicialment romànics, es converteixen en arcs apuntats d’estil gòtic el segle XIII, en moment del màxim esplendor de l’ abadia, que arriba a tenir un centenar de monjos.
Juntament amb el claustre, una de les altres joies de l’ abadia és la portalada exterior amb el timpà que representa la visió de l’ Apocalipsi segons Sant Joan. Als costat interiors de la façana, trobem les escultures representant el Bé amb escenes de la vida de Jesús i el Mal, amb la representació dels pecats capitals.
Aquest imponent abadia, obra mestre de l’ art romànic, va tenir molta importància com a centre de pelegrinatge en el Camí de Santiago francès i actualment està inclosa com a Monument Històric, al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
-
- Fachada Lateral
-
- Claustro
-
- Portic
-
- claustro
-
- Carrer davant
-
- Timpà
-
- Capitel
-
- Detalle columnas
Últimes entrades
