L’ estany , no el llac, ha estat l’ eix vertebrador d’aquesta població i la seva evolució des del seu origen, al poblat neolític de la Draga, fins l’actual ciutat moderna, amb uns espais equilibrats que la fan una de les ciutats mitjanes de millor qualitat de vida de tot el país.
Té MOLTS elements, alguns força desconeguts, per fer-hi una estada.
*El poblat neolític de la Draga es troba a la vora de l’Estany. El jaciment arqueològic correspon al neolític antic, uns 5000 anys a.C., i és un del assentaments d’agricultors i ramaders del nord-est de la península ibèrica més antics, ja que en aquest període de la prehistòria, és on els humans descobreixen l’ agricultura i la ramaderia i es fan sedentaris.
*L’Estany al que podem fer tota la volta, a peu, en trenet o un passeig en barca té uns racons i paisatges que ens sorprendran, per la seva bellesa i tranquil·litat.
*L’església romànica de Santa Maria de Porqueres (segle XII) amb una portalada a admirar i un comunidor exterior dels pocs que queden a la zona, que trobarem fent la volta a l’ estany.
*La vila medieval, està documentada al segle IX com Balneolas, nom llatí derivat de balneum, «bany» i el centre històric, amb el monestir de San Esteve de Banyoles que es un dels primers centres monàstics benedictins a Catalunya i considerat el bressol de la ciutat actual de Banyoles.
* El Bosc de Can Ginebreda, bosc ple d’escultures eròtiques i de temes socials, molt interessant i poc conegut.
* El bosc de les Estunes, amb les seves esquerdes i coves de travertí, la seva vegetació frondosa i on diuen habiten les fades (” les goges”).