El petit poble de Castellbò (a l’Alt Urgell) tingué un esplendorós passat medieval. Abans de l’any 1000, una petita fortificació anomenada Castell.lleó fou erigida sobre un puig escarpat controlant l’indret on s’ajunten quatre petits rius. Lloc de pas obligat pels antics camins que relligaven la vall del Segre amb les terres de l’Urgell i el Pallars, una via estratègica.
A l’edat mitjana aquest fortificació fou l’origen del castell i del poblament de Castellbò. Cap al 1500 era una vil.la murada, amb dues torres i el rei Ferran va fer enderrocar el castell i les muralles el 1513, en les seves lluites contra el comte del Pallars. Avui encara es conserva algun fragment del murs i una torre de la muralla que podem veure.
La petita població va ser el centre del Vescomtat de Castellbò, amb domini sobre un extens territori. A partir del 1126 aquest territori feu del comte de Barcelona, va ser considerat seu d’un vescomtat amb Ramon de Castellbó com a primer vescomte i que tingué com a personatges importants, entre d‘altres, a Roger Bernat II de Foix que es casà amb Ermessenda, la vescomtessa de Castellbò.
Els segles XII i XIII acollí una de les comunitats càtares mes nombroses de Catalunya i fou lloc de refugi dels càtars que fugien de la persecució a les terres occitanes del Llenguadoc. Pel seu suport a “l’heretgia” va ser conegut i “marcat” per la Inquisició. L’any 1237 els inquisidors van entrar al poble, considerat un dels principal focus d‘heretgia en terres catalanes i van empresonar més de cinquanta veïns del poble i en cremaren a la foguera una quinzena, actuant amb el suport del Bisbe d’Urgell.
Un tomb pel poble actual ens porta a l’antiga col·legiata de Santa Maria, on van a parar els carrers del poble, estrets, tortuosos i costeruts. La seva visió des de el cementiri impacta per les proporcions. El pont medieval permetia als habitants del poble la connexió entre els dos veïnats de la vil.la, té una mirada més que interessant.
Per anar a Castellbó cal passar per la Seu d’ Urgell, ciutat en la que val la pena fer un passeig, doncs el seu centre històric, la seva catedral (l‘única totalment d’origen romànic) i els seus racons de petites places i jardins, ens convidaran a aturar-nos i gaudir-la.