La comarca de la Segarra a l’Edat Mitjana va formar part de la frontera, seguint el curs del petit riu Sió, entre la Catalunya cristiana (a la Marca Superior) i les terres musulmanes de Al-Andalús. Es una terra de castells i paisatges insòlits
Noms com les Pallargues , Montcortés, Concabella, Florejacs, les Oluges, Montfalcó (un llogarret totalment emmurallat), la torre de Mejanell, ….tenen un pes específic en la petja històrica de fortaleses i castells, que també feien la funció d’allotjament dels Senyors feudals que dominaven aquestes terres. Avui en dia en trobem alguns encara visitables integrats en els petis pobles del mateix nom.
MONTFALCÓ MURALLAT.
Enfilat dalt d’un turó, dominant una part de la comarca de la Segarra i la vall del riu Sió, trobem un petit poble-castell, totalment emmurallat que té un cert aspecte morisc i que mirat de lluny, sembla una nau que navegui sobre un mar de camps verds i grocs de cereals. Documentat ja , l’any 1403 com a “Monte Falconi”. Té una única entrada que ens porta a una petita plaça al que donen tres o quatre carrerons són tot el poble. En un costat hi trobem l’església de Sant Pere amb un absis que es una torre rodona i forma part de la muralla.
És un exemple clàssic, gairebé de llibre, de vila closa.