Una necròplis medieval al Baix Empordà
A la comarca del BAGES les muntanyes que envolten l’entorn del petit poble de Rocafort, avui recobertes de pi blanc mediterrani, a la segona meitat del segle XIX eren totes de vinya en plena explotació.
La fil·loxera ( aquest petit insecte que es menja les arrels del ceps i ocasiona la seva mort) va estar una plaga que va deixar França sense ceps ni vinyes sobre l’ any 1863.
Fins al cap de 30 anys no va arribar a Catalunya i a la comarca del Bages va esser on va arribar més tard, pel que van aprofitar aquest període d’anys per produir raïm i posar-se les botes ( i mai més ben aplicat), com a, gairebé, únics productors de vi pel consum i per l’ exportació. Això comportà una gran expansió econòmica de l’ agricultura de la regió que va continuar fins a la revolució industrial on el sector tèxtil de la zona de Manresa va agafar el relleu.
Entre els anys 1865/70 els grans propietaris de la regió, començaren a fer contractes de cessió per la utilització de petits terreny d’ una hectàrea, als rabassaires que van conrear aquella zona de bosc, per transformar-la totalment en vinya productiva.
Per tal d’ aprofitar més bé el raïm per fer vi, el feien directament en grans tines de pedra seca que van construir al peu de les vinyes, que acostumaven a acompanyar d’una barraca també de pedra seca on guardar els estris i aixoplugar-se.
Aquestes antigues tines, moltes d’ elles agrupades en conjunts de varies tines i barraques, s’ han recuperat i avui les podem veure rodejades de bosc, fent unes petites caminades per aquesta zona.
L’empresa “Bages terra de Vins” les organitza junt amb diverses activitats enoturístiques per potenciar el coneixement d’aquesta realitat propera i fins avui força desconeguda, en l’entorn del Parc natural de Sant Llorenç del Munt.
Per complementar la jornada, a més de fer un tast de vins al costat d’ alguna de les tines, podem dinar en un restaurant d’una casa rural del segle XII sota d’una impressionant balma o també en el petit i encisador poble de Mura, i on podem visitar a la tarda, un antic i curiós moli, al costat del riu, que feia a la vegada les funcions de moli d’oli i moli fariner.
**Una tradició d’aquest comarca : A les masies els xiprers plantats a la entrada tenien un significat de benvinguda. Un xiprer volia dir que s’oferia el “pa i trago”; dos xiprers que s’oferia un àpat complert i tres xiprers que s’hi podia passar la nit.**
Una interessant escapada molt a prop de casa !!
-
- El puig de la Balma
-
- Moli del mig
Últimes entrades
